dilluns, 28 de novembre de 2011

EMPATIA

No és un tòpic que cada dia s'aprenen coses noves, si es volen aprendre.

No és fictici el fet que ningú és perfecte... És cert!

No ha de ser un miratge pensar que tots puguem millorar la comunicació a diari, sinó que això hauria de ser una obligació vers un mateix!
He gosat fer aquest escrit, i penjar-lo, per compartir amb tots vosaltres la sacsejada emocional que he viscut aquests dos últims mesos.
Els que em coneixeu sabeu que sóc una enamorada de les paraules, de les llengües, i ara, més que mai, de la comunicació.
LES PARAULES NOMÉS REPRESENTEN UN 7% DE LA COMUNICACIÓ. El 38% correspon al llenguatge paraverbal: la melodia, la prosòdia, el ritme...; i el 55% pertany al corporal.
Què sentim quan ens criden pel nom? Quina força té allò que ens diuen, segons com ens ho transmeten? ¿Què notem, a més a més, quan el gest i la melodia acompanyen les paraules amb afecte i sinceritat?
Què és el crit, sinó una manera de tancar bruscament la porta a aquest poder comunicatiu?
Qui crida, només s'esbargeix ell! No és empàtic perquè... A qui li agrada que li parlin cridant? A qui li agrada que li expliquin cridant allò que encara no ha entès?
L'EMPATIA, o facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs, per mitjà d'un procés d'identificació amb l'altre, ha de ser el parenostre de la nostra tasca docent, i, evidentment, el de la nostra vida.
PREDIQUEM AMB L'EXEMPLE CONTÍNUAMENT, i els nens i nenes de l'escola ens imiten a diari.
S'aprèn bàsicament per imitació!
  • Hem de valorar cada infant segons com sigui i com avanci.
  • Hem de frustrar només amb la finalitat de fer créixer a l'altre.
  • Hem de ser mestres de la comunicació i escoltar.
  • Hem de polir les nostres habilitats socials.
  • Hem de complir com a model.
  • Hem de ser coherents amb els nostres fets.
  • Hem de deixar fer i confiar.
  • Hem de ser discrets amb cada individualitat.
  • Hem de tenir sempre temps per als alumnes.
  • Hem d'amanyagar, acaronar i arribar a cadascú en la mesura que ho necessiti.
    I el més rellevant: hem de dir-los que ells i elles són importants per a nosaltres! No només com a ensenyants i educadors, sinó també com a persones.
    Hi ha un proverbi africà que diu així:
    PER A FER CRÉIXER UN INFANT, CAL TOT UN POBLE”
Què cal, doncs, per a fer créixer tota una escola?
He començat fent petits canvis al meu voltant. Un d'ells, aparentment absurd, ha estat modificar el nom de l'aula. Ara som la classe dels “AMABLES”.
Les connotacions existeixen , malauradament, i vull que aquest nou grup de P-3- que acaba de començar, se senti amable cada dia, i creixi creient que l'assertivitat és, per a ells, una necessitat!
Aprofito per agrair al meu professor de coach, un dels més prestigiosos de les comarques gironines, tot el que m'ha ensenyat.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
Sílvia Sala i Casellas

Cap comentari:

Publica un comentari